Sóc una dona, catalana, enamorada de la vida i del seu ofici de periodista.

He nascut a Mataró (Barcelona) però em considero ciutadana del món. Bèlgica, Brussel·les i el nord d'Europa són també una part de la meva geografia emocional i personal.

El món es cada vegada més desigual. Treballar contra aquestes desigualtats, a favor dels drets humans i també a favor dels drets de les dones és l'objectiu que dóna sentit a la meva vida. Cada vegada els rics són més rics i els pobres són més pobres. I el periodisme ha de denunciar aquesta situació a tots els nivells des del món local a l'internacional, fins al món global al qual les noves tecnologies ens ajuden a estar interconnectats.

Europa és el meu marc històric natural i la Unió Europea (UE) el projecte polític que defenso. L'Europa que va néixer ara fa 60 anys per promoure la pau, recuperar l'hegemonia política, econòmica i defensar el sistema democràtic. La meva és la Unió Europea dels valors, la dels pares fundadors. Però no la UE que tenim avui que és una Unió allunyada dels ciutadans, burocratitzada i que no té una presa de decisions democràtica. Treballar per canviar des de baix les polítiques que aplica la UE és el meu objectiu personal i professional des del periodisme.

Durant el meu camí professional he après feminisme i m'he trobat moltes dones i homes disposades a treballar per un món més just. I aquí estic. Al seu costat. Ser dona no és garantia de res. En canvi la mirada feminista del món, del projecte europeu, de l'economia i de les polítiques és el que ens ha de fer avançar cap a aquest entorn més just, menys patriarcal i ple d'estereotips.

Sempre he treballat perquè la informació fos un bé comú que ens ajudi a ser millor persones. El dia que la informació sigui considerada un servei públic per tothom el món anirà millor.

El dia que tinguem uns mitjans públics forts, plurals i no corromputs que treballin al costat d'uns mitjans privats, plurals, forts i no corromputs la democràcia s'enfortirà. No hi ha altra manera. Per tot això, la meva tasca continua.

El bon periodisme, aquell que va al fons dels temes, que els contrasta i els investiga. El que explica una informació almenys amb tres fonts directes diferents que la ciutadania pugui discernir i apreciar. El periodisme que no fa el tallar i enganxar per publicar abans que els altres que tan es porta darrerament. Aquest és la millor arma per enfortir la democràcia.

La democràcia política s'ha de defensar quan s'està lliure de corrupció. I la millor manera de treballar per la democràcia és, primer, mirar el nostre interior i les nostres accions personals , i, després mirar a casa nostra i si estem nets sortir al carrer.
La democràcia ha de servir per anar fins als final en la corrupció en aquelles institucions que es prenguin decisions que siguin dubtosament democràtiques..