La pobla­ció mun­dial enve­lleix glo­bal­ment i l'euro­pea encara més. Però hi ha qui ho sap fer millor que d'altres. L'espe­rança de vida a la Unió Euro­pea estava en 81,5anys l'any 2023, segons dades de l'Euros­tat. I en canvi segons l'IDES­CAT aquí a Cata­lu­nya aug­men­tarà fins a situar-se en el 2034 en 83.5anys en els homes i fins als 88 en les dones. En canvi d'aquí a 10 anys la pobla­ció d'entre 0 a 15 anys dis­mi­nuirà de 128 mil habi­tants a casa nos­tra com a resul­tat de la baixa nata­li­tat que tenim. Al Maresme aquesta franja d'edat es reduirà en un 17%. L'enve­lli­ment serà visi­ble en les per­so­nes de més de 80 anys que aug­men­ta­ran un 30% i la pobla­ció cen­te­nà­ria (...)  més

La reac­ció del pre­si­dent dels Estats Units, del cap de set­mana, ha sor­près al món sen­cer . El pre­si­dent Donald Trump va rebre a crits i fal­tant-li al res­pecte al pre­si­dent d'Ucra­ïna, Volo­dí­mir Zelenski que va anar fins al Des­patx Oval, de la Casa Blanca per aten­dre una invi­ta­ció que el man­da­tari ame­ricà li havia fet. Supo­sa­da­ment la invi­ta­ció era per sig­nar dos acords; un de pau, el defi­ni­tiu acord de pau davant els tres anys de guerra que van seguir a l'agres­sió de Putin a Ucra­ïna i, el segon acord, era que per com­pen­sar aquesta guerra Trump s'ator­gava la mei­tat dels recur­sos mine­rals ucra­ï­ne­sos a canvi de l'ajuda mili­tar que els EE.​UU havia donat a Ucra­ïna durant (...)  més

El Cru­ï­lla d'Europa d'aquesta set­mana ha coïn­ci­dit amb el ter­cer ani­ver­sari de l'agres­sió de Rús­sia a Ucra­ïna i aquest és el tema del pro­grama que fem grà­ci­ees als nos­tres con­vi­dats. El pre­si­dent Vla­di­mir Putin va dir que seria una ope­ra­ció llam­pec i per això la va deno­mi­nar "ope­ra­ció mili­tar espe­cial", per no dir-ne guerra. I aquell atac s'ha con­ver­tit en el major con­flicte armat que hi ha a Europa des­prés de la segona Guerra Mun­dial que j fa tres anys que dura i que havia comen­çat molt abans. L'audi­èn­cia del Cru­ï­lla d'Europa va poder escol­tar en pri­mera per­sona el sufri­ment dels ucra­ni­ans durant aquests tres anys d'agres­sió, també dife­rents opci­ons de com s'havia (...)  més

El "Cru­ï­lla d'Europa" d'aquesta set­mana ha estat espe­cial. Un tema dur i que passa des­a­per­ce­but per­què és un tema de salut; és la salut men­tal peri­na­tal, a qual­se­vol edat, i l'emis­sió es va fer ente­ne­dora grà­cies a les nos­tres tes­ti­mo­nis. Els relats de les nos­tres tres con­vi­da­des ens van per­me­tre conèi­xer la duresa d'aquests mesos vis­cuts per aques­tes dones durant l'emba­ràs i des­prés del nai­xe­ment del nadó. Adver­tim a l'audi­èn­cia i als lec­tors que una de les con­vi­da­des que ens acom­pa­nya als estu­dis de @Mata­ro­ra­dio ens demana no publi­car la seva fili­a­ció, ni la seva imatge per sal­va­guar­dar el seu ano­ni­mat, el de la seva filla. La con­vi­dada és del Maresme i va tenir a (...)  més

El neu­ro­ci­en­tí­fic David Bueno, gua­nya­dor del premi Josep Pla 2025 amb el pri­mer assaig cien­tí­fic que porta per títol "l'art de ser humans", edi­tat per Des­tino d'Edi­ci­ons 62 i la psi­quia­tra Maria Antò­nia López Bertrán han estat els pro­ta­go­nis­tes del "Cru­ï­lla d'Europa" d'aquesta set­mana dedi­cada a l'edu­ca­ció del cer­vell.

David Bueno va publi­car l'any pas­sat "Educa el teu cer­vell" on hi parla de la men­ta­li­tat de crei­xe­ment pro­po­sada ini­ci­al­ment per la psi­cò­loga Carol Dweck. El Premi Nobel de Medi­cina, San­ti­ago Ramón y Cajal que "tot ésser humà, si s´ho pro­posa pot ser escul­tor del seu propi cer­vell".

La psi­quia­tra va afir­mar que les malal­ties men­tals mol­tes vega­des (...)  més

El coratge i el tes­ti­moni de la Regina Buen­día López, malalta d'endo­me­tri­osi durant molts anys i paci­ent de l'Hos­pi­tal Clí­nic de Bar­ce­lona a la uni­tat d'endo­me­tri­osi, ens va per­me­tre conèi­xer les difi­cul­tats de la vida del les dones que han de con­viure amb aquesta malal­tia. A ella li van diagnos­ti­car als 21 anys però els forts dolors els va tenir des del 11 anys amb la pri­mera mens­tru­a­ció. El seu tes­ti­moni és esfe­rei­dor. L'endo­me­tri­osi són les regles llar­gues i molt, molt dolo­ro­ses.
En el pro­grama també hi ha par­ti­ci­pat molt peda­gò­gi­ca­ment el gine­cò­leg i obs­te­tra, el doc­tor Fran­cisco Car­mona, de l'Hos­pi­tal Clí­nic de Bar­ce­lona, i de la Clí­nica Woman's. L'endo­me­tri­osi (...)  més

AGA­FEU TOTS AIRE PUR i NET PER PODER RES­PI­RAR i mireu si ens podeu lle­gir. El "Cru­ï­lla d'Europa" d'aquesta set­mana està dedi­cat a donar suport a un acte tan soli­dari com és la Marató de 3Cat que tin­drà lloc diu­menge vinent 15-12-2024 durant tot el dia al Parc Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya, a Ter­rassa.

A Cata­lu­nya uns dos mili­ons de per­so­nes tenen algun tipus de malal­tia res­pi­ra­tò­ria i cada hora mort una per­sona al món per aquests pro­ble­mes de salut. Per això, la impor­tàn­cia de trac­tar-lo en la Marató d'enguany. Per això l'equip del "Cru­ï­lla d'Europa" for­mat pels divul­ga­dors en Cièn­cies de la salut, Joan Bat­lle, car­di­ò­leg, i Eloy San­tos, de l'ins­ti­tut de recerca, Josep (...)  més

Ana­lit­zant algu­nes de les pors que tenim al nos­tre entorn, l'equip del @Cru­ï­lla d'Europa ha ana­lit­zat en el pro­grama d'aquesta set­mana, com ens influ­ei­xen les pors i la psi­quia­tra con­vi­dada La María Antò­nia López Bertrán ens ha donat algu­nes claus per poder-les superar. Aquests dar­rers dies hem sen­tit par­lar de por, fins i tot de ter­ror i d'ansi­e­tat arran de la tra­gè­dia des­truc­ció i mort a l'horta sud del País Valen­cià. Fins i tot hem citat el cas d'una infer­mera valen­ci­ana que quan va veure que l'aigua se li empor­tava tot, diu que es va sen­tir molt vul­ne­ra­ble. El pro­grama, com ja en altres oca­si­ons, vol donar veu als pro­ble­mes de salut men­tal.

En el pro­grama hi (...)  més

Interes­sant el "Cru­ï­lla d'Europa" d'aquesta set­mana pro­duït a Mataró Ràdio i emès per emis­so­res de la XAL (Xarxa Audi­o­vi­sual local). En el pro­grama hem escol­tat el tes­ti­moni d'en Xavier Usas, un per­ru­quer mata­roní, de mitja edat, nada­dor, amb hàbits molt salu­da­bles, no fuma, sem­pre ama­tent a la seva salut que fa un parell d'anys va viure tots els símp­to­mes d'un l'infart agut de Mio­cardi que són els que ha expli­cat a la ràdio. Aquesta dolèn­cia ha millo­rat de forma pro­gres­siva en els dar­rers 60 anys però encara té camí per recór­rer.

El Sis­tema d'Emer­gèn­cies Mèdi­ques de Cata­lu­nya, el SEM, li va sal­var la vida, apli­cant-li el Codi Infart. Una eina molt pode­rosa (...)  més

Des del "Cru­ï­lla d'Europa" d'aquesta set­mana vam poder ofe­rir a les emis­so­res muni­ci­pals, la "Xarxa Audi­o­vi­sual Local" una mirada cata­lana de les elec­ci­ons ame­ri­ca­nes. La set­mana ante­rior- el dia abans de les elec­ci­ons - vam situar als can­di­dats amb tres ame­ri­cans que viuen al Maresme; dos a Argen­tona i un a Mataró. Era el dia abans de les elec­ci­ons que cada qua­tre anys és con­vo­quen pel pri­mer dimarts de des­prés del pri­mer dilluns de novem­bre.

Aquesta vegada eren unes elec­ci­ons molt dis­pu­ta­des per­què en el fons es diri­míen les matei­xes posi­ci­ons de sem­ple repu­bli­cans con­tra demò­cra­tes o al revés. El que passa és que els resul­tats no se'ls espe­rava ningú. La can­di­data (...)  més

L'equip del pro­grama "Cru­ï­lla d'Europa" d'aquesta set­mana- for­mat pel car­di­ò­leg Joan Bat­lle, l'inves­ti­ga­dor de l'ins­ti­tut de recerca Josep Car­re­ras, Eloy San­tos i jo mateixa han enviat una forta abra­çada i fet un home­natge a totes les per­so­nes per­ju­di­ca­des per la tra­gè­dia al País Valen­cià, que ha cau­sat fins ara més de 200 morts. Ha estat una DANA,- una gota freda- de plu­ges inten­ses i des­bor­da­ments de bar­rancs- en molt poca estona- a les comar­ques de l'Horta Sud, Ribera Alta, i la Plana d'Utiel-Requena del País Valen­cià, tot zones inun­da­bles i és en aquesta part de la geo­gra­fía valen­ci­ana on hi ha fet estralls i ha cau­sat una de les més grans tra­gè­dies a l'estat (...)  més

La set­mana pas­sada vam par­lar del càn­cer enfo­cant-lo des d'una pers­pec­tiva humana i alhora més rigu­rosa i cien­tí­fica. I aquesta set­mana des de la mateixa pers­pec­tiva us par­lem d'un altre dels grans rep­tes mèdics i sobre­tot per sonals: l'Alz­hei­mer. L'equip del "Cru­ï­lla d'Europa" ha comp­tat amb un con­vi­dat d'excep­ció; en Miquel Esquerra Ribes, diagnos­ti­cat d'alz­hei­mer des de fa una mica més de cinc anys i amb ell hem vol­gut fer el camí en aquest pro­grama de ràdio. Tal com hem dit en farem un altre per veure si podem expli­car com s'ini­cia aquest trans­torn en la memò­ria. En Miquel ens parla del valor de la xarxa social, és a dir de la famí­lia en una malal­tia com aquesta.
I (...)  més

Els del "Cru­ï­lla d'Europa" ja estem aga­fant aire per anar fins a Punta Are­nas... a la Pata­gò­nia xilena per fer un parell de pro­gra­mes de ràdio des dels estu­dis de "Radio Meri­di­o­nal", a Punta Are­nas. Però abans volem saber que es courà els prò­xims dies, aquí a Cata­lu­nya en aquest Con­grés sobre salut i món local. Un con­tin­gut que tro­bem oportú i per això hi volem dedi­car un pro­grama des­prés d'haver vis­cut, com a civi­lit­za­ció, una pan­dè­mia amb molts, molts morts.
Aquest Con­grés és un pri­mer pas en el com­pro­mís de les enti­tats muni­ci­pa­lis­tes de tre­ba­llar con­jun­ta­ment per a la millora, la salut i el benes­tar de la ciu­ta­da­nia. La pan­dè­mia ens ho va demos­trar amb una (...)  més

Aquest ter­cer dilluns de setem­bre el "Cru­ï­lla d'Europa reprèn una nova tem­po­rada, la 2024-2025. L'equip està for­mat per Teresa Car­re­ras, diri­gint l'orques­tra, i dos divul­ga­dors en cièn­cies de la Salut de luxe; El car­di­ò­leg i divul­ga­dor de Cièn­cies de la Salut en Joan Bat­lle- que pre­senta jun­ta­ment amb el doc­tor Albert Palau­da­ries, el pro­grama "Salut Exprés"- d'infor­ma­ció i divul­ga­ció sani­tà­ria a Ràdio Argen­tona- i en aquest pri­mer pro­grama us pre­sen­taré la pri­mera nove­tat de la tem­po­rada. Estem orgu­llo­sos que se uneixi a l'equip del Crui­lla el divul­ga­dor en cièn­cies de la salut l'Eloy San­tos l'inves­ti­ga­dor/pre­doc­to­ral de l'Ins­ti­tut de recerca Josep Car­re­ras. Sense ells (...)  més

Les elec­ci­ons euro­pees d'ahir 9 de juny del 2024 ens han dei­xat un pano­rama que ens can­vi­arà força el dia a dia.

Abans d'entrar en el pro­grama que us hem pre­pa­rat sobre la cam­pa­nya Thank you, doc­tor" i la situ­a­ció glo­bal dels met­ges de famí­lia, al món anem al gra. Salu­dem a l'eco­no­mista i poli­tò­leg Xavier Fer­rer per­què ens faci un pri­mer anà­lisi d'urgèn­cia sobre quina Europa tin­drem pels prò­xims cinc anys. Bon dia, enda­vant.

Comen­cem el Cru­ï­lla amb unes parau­les en ita­lià del Papa Fran­cesc comen­ta­des pel nos­tre com­pany Joan Bat­lle: "La cièn­cia avui ha fet pas­sos de gegant. Podem acce­dir a terà­pies que abans eren ini­ma­gi­na­bles. ..... Però la medi­cina... fins (...)  més

Estem en la recta final de la cam­pa­nya elec­to­ral per les euro­pees- que són diu­menge - que ve, el dia 9 de juny. Dedi­ca­rem el pro­grama d'aquesta set­mana a un dret fona­men­tal; el dret a un habi­tatge asse­qui­ble.
Aquest dret a l'habi­tatge es recull ja a la Decla­ra­ció dels Drets Humans, del 1948. I dic que estem en la recta final de la cam­pa­nya elec­to­ral i hi afe­geixo també que estem en la recta final de la Pre­si­dèn­cia belga de la Unió Euro­pea que acaba l'1 de juliol i que ens ha rega­lat espe­ci­al­ment la "Decla­ra­ció de Liège" que va d'habi­tatge i que tot seguit en par­la­rem.

Les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, entre elles el Par­la­ment Euro­peu, estan movent fitxa molt a poc a poc (...)  més