La pobla­ció mun­dial enve­lleix glo­bal­ment i l'euro­pea encara més. Però hi ha qui ho sap fer millor que d'altres. L'espe­rança de vida a la Unió Euro­pea estava en 81,5anys l'any 2023, segons dades de l'Euros­tat. I en canvi segons l'IDES­CAT aquí a Cata­lu­nya aug­men­tarà fins a situar-se en el 2034 en 83.5anys en els homes i fins als 88 en les dones. En canvi d'aquí a 10 anys la pobla­ció d'entre 0 a 15 anys dis­mi­nuirà de 128 mil habi­tants a casa nos­tra com a resul­tat de la baixa nata­li­tat que tenim. Al Maresme aquesta franja d'edat es reduirà en un 17%. L'enve­lli­ment serà visi­ble en les per­so­nes de més de 80 anys que aug­men­ta­ran un 30% i la pobla­ció cen­te­nà­ria (...)  més

El tes­ti­moni de la LAIA (nom fic­tici), la nos­tra con­vi­dada al "Cru­ï­lla d'Europa" d'aquesta set­mana comen­çava dient "Hola soy LAIA tengo 20 años y hace 4 intenté varias veces qui­tarme la vida. Desde enton­ces, la he ido cons­truyendo de nuevo". Us con­vi­dem a escol­tar la tra­jec­tò­ria d'aquesta jove de Donosti tant interes­sant expli­cant-nos que no li agra­dava la vida que li havia tocat viure però que grà­cies al trac­ta­ment i al seu cui­da­dor havia fet un tomb de tres cents sei­xanta graus.
La sani­tat pública la va deri­var a la pri­vada. I allà hi va tro­bar al seu psi­cò­leg Kevin Felip de la Uni­tat de Salut Men­tal de l'ado­les­cent del Cen­tre ITA, de Canet de Mar. El Cen­tre ITA és un (...)  més

Aquest arti­cle ha estat pre­pa­rat i publi­cat al web de l'Asso­ci­a­ció de Peri­o­dis­tes Euro­peus de Cata­lu­nya i hi he fet algu­nes modi­fi­ca­ci­ons poste­ri­ors


Ens ha dei­xat en Manuel Cuyàs (1952-2020), peri­o­dista, amb una mirada de llarg recor­re­gut que
inter­pre­tava fets i per­so­nes a tra­vés d'un huma­nisme intel·ligent en els seus arti­cles dia­ris a ElPun­tA­vui que el feien molt pro­per. Havíem inter­can­viat mol­tes vega­des opi­ni­ons sobre Europa per­què ell havia estat mem­bre de la Junta de l'Asso­ci­a­ció de Peri­o­dis­tes Euro­peus de Cata­lu­nya, quan jo pre­si­dia l'enti­tat, i ho va ser a la seva manera. En Manel tot ho feia a la seva manera. Amb ell havíem com­par­tit mol­tes opi­ni­ons sobre (...)  més

"Hem de seguir llui­tant pels que ens van pre­ce­dir i pels que encara han de venir. Avui la lluita per la lli­ber­tat és de color groc", ha afir­mat la Mar­ga­rida Colo­mer, en la pre­sen­ta­ció de la bio­gra­fia escrita per la his­to­ri­a­dora "<bJo­sep Abril. Alcalde de Mataró afu­se­llat pel fran­quisme". . L'acte s'ha fet al Saló de Plens de l'Ajun­ta­ment de Mataró que estava de gom a gom, a més s'ha hagut d'habi­li­tar una sala adja­cent i posar encara un moni­tor de tele­vi­sió a la tri­buna d'entrada que separa les dues peces a causa de la gran aflu­èn­cia de públic que s'ha aple­gat a l'acte.
Josep Abril. Alcalde de Mataró afu­se­llat pel fran­quisme és el nou títol edi­tat per la Fun­da­ció Josep (...)  més

Una vegada més grà­cies als con­vi­dats que venen tots els dimarts, de 18:00 a 19:00pm, a Mataró Ràdio, per par­ti­ci­par en el pro­grama que diri­geixo "Cru­ï­lla d'Europa", des de fa dotze tem­po­ra­des. "Vull retor­nar als mata­ro­nins tot el que em donen, aco­llint-nos a mi i a la meva famí­lia per­què no podem tor­nar a Tur­quia" va dir el con­vi­dat del Cru­ï­lla d'Europa, d'aquest dimarts, 20 de febrer, que ens diu que per raons de segu­re­tat pre­fe­reix que no donem el seu nom.
En el pro­grama hi van par­ti­ci­par, a més, dels dos col·labo­ra­dors del Cru­ï­lla, l'Alis­tair Spe­a­ring i en Vic­tor Lopez, la Maria-Sali­crú-Mal­tas, his­to­ri­a­dora i etno­mu­si­có­loga, orga­nit­za­dora de l'acte del dia 4 de (...)  més

Dia Naci­o­nal de l'Exili i la Depor­ta­ció, a Mataró
Més de mil mata­ro­nins i mata­ro­ni­nes es van haver d'exi­liar durant la Guerra Civil espa­nyola i, alguns d'ells, van morir a l'exili o als camps d'exter­mini en mans del nazisme. Molts d'ells van ser per­se­guits, en els anys poste­ri­ors, per les for­ces fei­xis­tes i fran­quis­tes. Però la his­tò­ria es repe­teix. Avui dia encara hi ha molts exi­li­ats d'aques­tes fal­ses demo­crà­cies que hi ha arreu, també a Europa i als paï­sos fron­te­rers que no són demo­crà­cies sòli­des. Les qües­ti­ons ide­o­lò­gi­ques sem­pre han estat causa de divi­sió de la soci­e­tat en ven­ce­dors i ven­çuts, mal­grat que algu­nes cons­ti­tu­ci­ons, com l'espa­nyola par­lin del (...)  més

JuntsX­Ca­ta­lu­nya, de Mataró, més ERC i la CUP locals, amb la col·labo­ra­ció de Zoom i el suport de l'ANC, han orga­nit­zat el míting de final de cam­pa­nya elec­to­ral del 21D al Casal de la Nova Ali­ança, del car­rer Bonaire, de Mataró. El Casal estava ple de gom a gom amb mol­tís­sima gent dreta. Tot­hom entu­si­as­mat amb molta con­fi­ança en la vic­tò­ria i el seu líder, Car­les Puig­de­mont. En nom del PDe­CAT va par­lar Fran­cesc de Dal­ma­ses que ha dit que allò més impor­tant és res­ti­tuir la demo­crà­cia i el govern legí­tim que hi havia abans de l'apli­ca­ció del 155. de Dal­ma­ses ha dema­nat una vic­tò­ria rotunda el 21D i que aquesta és una revo­lu­ció amb una gran par­ti­ci­pa­ció trans­ver­sal (...)  més

La Dipu­ta­ció de Bar­ce­lona pre­senta acci­ons a Mar­to­re­lles (Vallès Ori­en­tal) per reduir l'estrès i donar suport psi­co­lò­gic a per­so­nes cui­da­do­res, no pro­fes­si­o­nals, a 72 muni­ci­pis.

"Estic les vint-i-qua­tre hores del día pen­dent de la meva dona que té un alz­hei­mer molt avan­çat. I ja ho faig fa anys. Ella ha per­dut la memò­ria, no em reco­neix, no té pala­dar, ni cap sen­si­bi­li­tat. Per a la seva higi­ene per­so­nal compto amb l'ajut d'un fami­liar. I jo con­tent de poder-la cui­dar la resta del dia", explica a La Inde­pen­dent, Manuel Márquez Márquez, de 89 anys, veí de Mar­to­re­lles i l'únic home que forma part del grup local de deu cui­da­dors i cui­da­do­res no pro­fes­si­o­nals d'aquesta (...)  més