24 setembre, 2017 / Molts mataronins i mataronines s'han sumat als més de tres-cents actes que s'han fet avui, Dia de la Mercè, a tot Catalunya per continuar amb la reivindicació que volem votar el dia 1-O. No hem d'aturar-nos fins a completar la nostra reivindicació legítima.
Orgullosa de la meva ciutat, Mataró. Avui l'ajuntament ha rebut amb, les portes tancades, a una gernació de ciutadans i ciutadanes pacífics al crit de "volem votar". No es pot fer acatar la posició d'un partit- el que governa- a tota la ciutadania. Els veïns i les veïnes de Mataró que no estem d'acord amb aquesta situació volem expressar-nos davant els partits de govern. ERC i la CUP han d'escoltar a la ciutadania abans de prendre decisions.
Escoltant el que deien molts veïns i veïnes de l'alcalde, David Bote, del PSC, que rebre als mataronins i mataronines amb les portes de l'ajuntament tancades i la decisió de no cedir els locals per a la celebració del referèndum li pot passar factura
El PSC va obtenir només un escó més que el seu oponent a la llista, CiU. Això no li dóna dret a cap alcalde a prendre decisions d'aquest tipus. Només hi estaria d'acord, com a ciutadana, si hagués estat una decisió consensuada pels partits. Pel que he llegit no ha estat així. Les forces d'esquerres del Govern us poden escombrar.
Alcalde perquè no has buscat solucions més imaginatives com la de l'alcalde de Granollers, militant de molts anys, estimat i respectat a Nicaragua.
Els veïns i veïnes ens mereixem viure en una ciutat on hi capiguem tots i totes. Tots els que respectem les lleis, perquè les respectem tots. I aquí sí que no hi ha exclusió.
Tots i totes volem respectar les lleis però unes lleis adaptades a la realitat i no que ja hagin quedat desfasades.
L'exemple del Canadà
Com ho va fer el Govern Federal del Canadà que només el guiava el poder escoltar a una gran majoria de votants que feia molts, molts anys que plantejaven un referèndum.
El Partit Québécois, amb una ampla base social, des de finals dels 60 que reclamaven la seva sobirania. Va consultar al Tribunal Suprem que allà fa funcions de Tribunals Constitucional. Van escriure unes lleis, unes normes a complir que van quedar plasmades en una llei de Claretat. Els habitants del Quebec han fet tres referèndums d'autodeterminació. Dos que van perdre clarament i el darrer que van celebrar l'any 1995 van perdre per un marge molt estret 50,6 a favor del Sí i 49,4 a favor del No, uns 50.000 vots). Tot ho van poder fer negociat amb el Govern, fent els canvis a la Constitució que necessitaven perquè tothom pogués votar respectant les lleis que s'havien donat.
Partim de cultures polítiques diferents. Mentre al Canadà s'han celebrat dos referèndums i la ciutadania ha dit que no. A España ni tan sols es pot plantejar la pregunta.
El que està clar és que la democràcia en alguns països europeus està malalta. Per això aquí està clar que hem de treballar per democratitzar el Projecte Europeu.