3 setembre, 2017 / 4/ 5
3 setembre 2017
Catalunya Cristiana
Carme Munté
«Què t'ha succeït Europa humanis- ta, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat? Què t'ha passat Europa, terra de poetes, filòsofs, artistes, músics, escriptors? Què t'ha succeït Europa, mare de po- bles i nacions, mare de grans homes i dones que van ser capaços de defensar i donar la vida per la dignitat dels seus germans?»
Les preguntes que formulava el papa Francesc en rebre el Premi Carlemany, el 6 de maig del 2016, interpel·len amb força davant la crisi financera, política, social i humanità- ria que viu la Unió Europa, ara que s'han complert 60 anys de la signatura del Tractat de Roma, el bressol de la Unió Europea.
Precisament en el seu discurs als caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, aplegats a Itàlia per celebrar el 60è aniversari del Tractat de Roma (24 de març del 2017), el Papa es referia a la Unió Europa com «aquella realitat política, econòmica, cultural, però sobretot humana». «Europa —deia Francesc— no és un conjunt de normes a complir, o un manual de protocols i procediments a seguir, és una vida, una manera de concebre l'home a partir de la seva dignitat transcendent i inalienable.»
El papa Francesc instava els actuals responsables europeus a tenir ben present l'herència dels fundadors de la Unió Europea, basada en «la cen- tralitat de l'home, la solidaritat eficaç, l'obertura al món, la recerca de la pau i el desenvolupament, l'obertura al futur».
I en el seu discurs al Parlament Europeu (25 de novembre del 2014) el papa Francesc enumerava els reptes concrets que té Europa. Primerament, posar al centre la persona humana, deixar que mostri lliurement el propi rostre i la pròpia creativitat. En segon lloc, mantenir viva la realitat de les de- mocràcies, «evitant que la seva força real sigui desplaçada davant de les pressions d'interessos multinacionals no universals, que les fan més febles i les transformen en sistemes uniformadors de poder financer al servei d'imperis desconeguts».
El papa Francesc demanava polí- tiques a favor de feina digna per a tothom, d'una família «unida, fèrtil i indissoluble», d'una educació que afavoreixi el creixement de la perso- na humana en la seva totalitat, d'un compromís a favor de l'ecologia, i de polítiques migratòries que actuïn sobre les causes i no únicament sobre els efectes. «No podem tolerar que la mar Mediterrània esdevingui un gran cementiri.»
Com ho va fer Joan Pau II en un acte europeu a Santiago de Compostel·la (9 de novembre del 1982), el papa Francesc va exhortar els responsables polítics a «treballar perquè Europa redescobreixi la seva ànima bona».
L'ànima d'Europa
«El papa Francesc té raó quan diu, preocupat, que Europa està perdent la seva ànima, però no sé si es refereix a la vessant cristiana d'aquesta ànima, o a la vessant laica, la qual és més lliure i democràtica que la primera», afirma Teresa Carreras, membre de la Junta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.
«Sens dubte, el projecte europeu té ànima», subscriu Francesc Gambús, eurodiputat independent en el Grup del Partit Popular Europeu al Parlament Europeu. «Europa perd la seva ànima quan oblida les raons de la seva obra i es dedica només a marcar procediments en lloc de centrar-se en les persones; quan impera l'egoisme dels estats per sobre del bé comú i de la solidaritat; quan és incapaç de fer autocrítica i s'allunya dels seus ciutadans.»
Segons l'eurodiputat Gambús, «hem de recuperar els nostres valors i arrels per preservar l'ànima del projecte europeu, a la vegada que mirem el futur amb valentia i unitat per construir una Europa més humana, més forta i més eficaç al servei de tots els europeus».
En aquest sentit, la periodista Teresa Carreras defensa que un dels valors més importants de l'humanisme europeu són els drets humans, el respecte a l'ésser humà i el respecte a la lliber- tat de pensament i d'expressió. «Tots aquests són valors universals que no s'han perdut però que van minvant en les polítiques globals i també en les polítiques europees.»
Segons Gambús, els valors d'Europa perviuen, però hem oblidat les raons qu.e ens han portat fins aquí. «Avui que Europa té enormes reptes, i fins i tot hi ha qui no li acaba de veure el sentit o defensa que és un projecte prescindible, és hora de veure tot el camí que hem recorregut gràcies a la Unió Europea i mostrar-ho a les generacions presents i futures.» «Sa- bem —prossegueix Gambús— que és complex explicar sentiments i valors més enllà de la utilitat del dia a dia, però allò que veritablement ens uneix no és l'Europa burocràtica, sinó la reconciliació dels europeus i l'ànima comuna del passat per mirar junts cap a un futur comú.»
Humanisme europeu
«La pau, la solidaritat i la fraternitat són valors d'avui arrelats a la nostra societat gràcies al projecte europeu i que provenen de la cultura cristiana que ens impregna des de fa 2.000 anys», afirma l'eurodiputat Francesc Gambús.
Per a la periodista experta en comunicació europea, Teresa Carreras, «els valors d'Europa els porta la seva gent, la ciutadania i la seva joventut, i evolucionen en funció de com ells veuen el món». «Els valors de l'humanisme europeu —diu Carreras— són la llibertat de l'home i de la societat, la fraternitat entre tots els éssers humans, la pau com a motor, el desenvolupament intel·lectual, la voluntat de prosperar individualment i col·lectiva.»
Cal actualitzar la idea d'Europa, va dir el papa Francesc en rebre el Premi Carlemany. «Una Europa capaç de donar a llum un nou humanisme basat en tres capacitats: la capacitat d'integrar, la capacitat de comuni- cació i la capacitat de generar.» Es tracta, doncs, d'integració geogràfi- ca i cultural de persones de diferent procedència, però també d'integra- ció solidària. «Una solidaritat que no podem confondre amb l'almoina, sinó com a generació d'oportunitats perquè tots els habitants de les nos- tres ciutats —i de moltes altres ciu- tats— puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat.»
«Europa és calidoscòpica», resu- meix Alphonse Borras, vicari general de la diòcesi belga de Lieja. «El projecte Europa és la nostra capacitat, malgrat totes les dificultats, d'integrar la diversitat.» «Europa és per a tots i amb tots», afegeix Bernard Quintard, vicari general de la diòcesi francesa de Rodez. «La crisi que vivim amb els refugiats és una crisi europea perquè ens obliga a mirar la nostra realitat d'una manera que no volem veure. El nostre desenvolupament social i econòmic està basat sobre un ego- centrisme increïble que ha ignorat i segueix ignorant la realitat de tres quartes parts de la humanitat.»
A l'hora d'actualitzar la idea d'Europa, el papa Francesc apel·lava a la capacitat de diàleg. «La pau serà duradora en la mesura en què armem els nostres fills amb les armes del dià- leg, els ensenyem la bona batalla de l'encontre i la negociació. D'aquesta manera podrem deixar-los en herència una cultura que sàpiga delinear estratègies no de mort, sinó de vida, no d'exclusió, sinó d'integració.»
Pel que fa a la capacitat de gene- rar, es tracta d'implicar els joves en la construcció d'aquest nou humanisme europeu. Per això cal donar-los opor- tunitats de feina, cal passar d'una economia líquida a una economia social, cal cercar nous models econòmics més inclusius i equitatius, orientats no per a uns pocs, sinó per al benefici de la gent i de la societat. En aquest sentit, esmentava l'economia social de mercat, que permet «passar d'una economia que apunta al rèdit i al benefici, basats en l'especulació i el préstec amb interès, a una economia social que inverteixi en les persones creant llocs de feina i qualificació».
Al final del seu discurs en rebre el Premi Carlemany, el papa Francesc posava en relleu com somia i s'imagina aquest nou humanisme europeu. «Somio una Europa que es fa càrrec de l'infant, que com un germà socorre el pobre i els que venen cercant acollida, perquè ja no tenen res i demanen refugi. Somio una Europa que escolta i valora els malalts i els ancians, perquè no siguin reduïts a objectes improductius de descart. Somio una Europa on ser emigrant no sigui un delicte, sinó una invitació a un compromís més gran amb la dig- nitat de tot ésser humà. Somio una Europa on els joves respirin l'aire net de l'honestedat, estimin la bellesa de la cultura i d'una vida senzilla, no contaminada per les infinites ne- cessitats del consumisme; on casar-se i tenir fills sigui una responsabilitat i una gran alegria, i no un problema a causa de la manca d'una feina prou estable. Somio una Europa de les famílies, amb polítiques realment eficaces, centrades en els rostres més que en les xifres, en el naixement de fills més que en l'augment dels béns. Somio una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascun, sense oblidar els deures envers tothom. Somio una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha estat la seva última utopia.»
Església europea amb veu pròpia
El Col·loqui Europeu de Parròquies (CEP) és una reunió de cristians de parròquies i de comunitats cristianes de països d'Europa. Cada dos anys i en un país diferent, aquests cristians comparteixen les seves experiències sobre qüestions d'Església i de societat, partint del seu compromís pastoral.
El CEP té la voluntat de participar amb la seva pròpia identitat en la construcció europea i disposa de l'estatut participatiu com a Organització Internacional No Governamental al Consell d'Europa d'Estrasburg. El CEP va ser creat gràcies a la iniciativa d'un sacerdot francès: el P. François Connan. En aquell moment (1959) era rector de la parròquia de Sant Severí de París i, intuint els nous horitzons que obriria el Concili Vaticà II, va pensar d'organitzar una trobada de parròquies europees.
«És curiós que tingui més anys el Col·loqui Europeu de Parròquies, com a element de reflexió des de la base, que la COMECE (Comissió de les Conferències Episcopals de la Unió Europea)», constata Mn. Josep Taberner, capellà de Girona i durant vuit anys copresident del CEP.
«La COMECE no treballa en l'àmbit de les conferències episcopals, sinó que és expressió de la Santa Seu», constata el capellà belga Alphonse Borras, vicari general de la diòcesi de Lieja.
Tant Alphonse Borras com Bernard Quintard, vicari general de la diòcesi francesa de Rodez, lamenten que no existeixi a Europa l'equivalent al Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM). «Els bisbes europeus estan molt més preocu- pats pel que passa a la seva prò- pia Església diocesana», reconeix Quintard, per això «no hi ha cap orientació per als cristians d'Euro- pa». «Estem en la comparació, en la competència i no en el diàleg integrador», afegeix.
Aquesta manca de treball coordi- nat «és un gran dèficit d'Europa», subscriu Alphonse Borras. «No hi ha cap entitat eclesial europea organit- zada, i això que tenim reptes molt similars», rebla Quintard.
«El repte per als catòlics», afirma Alphonse Borras, «és com aconseguir la convivència de tots els ciutadans perquè Europa és per a tothom i sempre ho ha estat». «El ferment de la fe cristiana a Europa ha estat el seu impuls perquè la gent i els pobles tinguin cada vegada més capacitat d'obertura als altres, a l'alteritat.» En aquest sentit, segons el capellà belga, «el paper de l'Església catòlica ha de ser formar ciutadans responsables per construir una societat oberta en la qual cadascú pugui tenir el seu lloc i el seu paper».
Segons ell, «el problema d'Europa és la falta de confiança en les nostres capacitats», «avui dia hem de tenir la voluntat de construir plegats un espai de convivència per tots i entre tots». Bernard Quintard afegeix que «hem de tornar a l'evangeli perquè ens doni noves energies i perspectives». Davant dels populismes, del tancament de fronteres, del rebuig als refugiats i als immigrants, «els cristians apor- tem la nostra visió més a llarg termi- ni, cosa que ens permet estar oberts a la fraternitat i l'alteritat». «O hi som tots, o no serveix», conclou.
