26 abril, 2017 / Després d'un Sant Jordi molt atapeït i amb molts contactes amb el públic, l'escriptora argentonina Emília Illamola ha presentat en el marc de l'Altre, Cafè Cultural, a Mataró, la seva darrera obra "Encara hi ha papallones al jardí". He tingut l'honor, juntament amb l'editor de "Quorum llibres", Albert Calls, de fer aquesta presentació en un marc molt agradable regat amb cava i galetes en forma de papallona fetes per una argentonina.
L'editor Albert Calls i jo mateixa hem compartit una afirmació inicial seva que diu que "malgrat que canvien de títol i d'història, els llibres que escriu l'Emília són un únic projecte circular en el qual desembolcalla les seves emocions, ens explica com ella entén la vida, els seus personatges són extensions de la seva mirada en l'ara i aquí que li ha tocat viure". "Encara hi ha papallones al jardí " en la meva opinió és el primer dels llibres que he llegit jo en el qual l'Emília Illamola es reconeix com a escriptora.
He de dir que, fins ara, coneixent la vida de l'Emília els seus llibres m'havien semblat que eren autobiogràfics. Però la veritat és que mai hi havia trobat el lligam entre les històries i ella mateixa. Em semblava que les històries les havia pogut viure ella o no. Però en llegir-les em semblaven com coses externes a ella però relacionades amb ella.
L'Emília se sent ja escriptora
Jo he destacat el capítol 4 que porta per títol "Perquè, potser, encara, hi havia una vegada".
Aquest capítol dóna la mesura que amb aquest llibre que s'afegeix a les anteriors cinc obres l'Emília es comença a sentir escriptora i per això ja se'n pot distanciar una mica I reflexiona sobre que faria si després de tota una vida envoltada de llibres ara ella no pogués ser-ne una de les protagonistes.
I ens diu que ella mateix abans de treballar a la llibreria i estar tants anys en el món del llibre ja sabia de la importància d'imaginar històries. Ella quan era més petita li fascinaven aquelles ments tan poderoses. I ella mateixa ens diu que "Des d'aquelles ments redescobria l'entorn, reinterpretava la realitat que li arribava a través dels diferents personatges".
No ens explica en quin moment de la seva vida professional a la llibreria va començar a pensar que ella un dia podria començar primer a interpretar la seva pròpia realitat i després quan se sentís ja més segura ficcionar algunes situacions. Em sembla que ho va fer força temps abans de posar-se a escriure.
Relació amb algú pròxim
I en el capítol "Vells entremats" ella em diu que hi descriu una relació que pot ser d'amor o d'amistat, s'entén doncs amb algun altre home o dona.
Jo hi veig una relació amb alguna persona propera com podria ser alguns dels seus dos fills. I la dependència i els lligams que es creen al criar dos fills sola. Sé que l'Emília dirà que no però aquesta és una narració en la qual hi veig que lla més controla.
La presentació ha estat molt animada. L'Emília ha tingut com a públic a altres escriptores de la comarca com la Pili González, la Maria Català i l'Anna Cabot. Els assistents han tingut la possibilitat d'expressar les seves opinions sobre la literatura de l'Emilia Illamola en un debat molt animat.
Fotos: Xandri Calsapeu, Elena Cuxart i Maria Català