23 juliol, 2021 / Ignasi Miranda va conduir un excel·lent debat entre Carles Armengol i Teresa Carreras sobre els temes més candents d'aquesta segona temporada pandèmica

1- El Covid-19 ha viscut des del setembre noves onades, emergències, morts i, el que és més esperançador l'arribada de les vacunes. La primera persona vacunada, en plenes festes de Nadal, va ser el primer pas d'un procés que ja ha completat la pauta completa en més de la meitat de la població catalana i del conjunt d'Espanya. Però quan semblava que, a mitjans de juny, les dades ens feien pensar en una millora ja irreversible, hem patit l'empitjorament més gran de les dades epidemiològiques en tota la pandèmia. Els contagis, especialment entre joves no vacunats, han provocat que es passi d'esperançadors plans de desescalada de cara a l'estiu a noves restriccions, entre elles fins i tot el toc de queda de la 1 a les 6 de la matinada, la limitació a 10 persones de les reunions socials i l'obligació de tancar tots els establiments comercials i culturals a dos quarts d'una de la nit. Estem novament en un estiu de cruïlla.

2- La vida política ha estat marcada, aquests mesos a Catalunya, per les eleccions al Parlament celebrades el 14 de febrer i per un acostament entre els governs català i espanyol, des d'una decidida aposta pel diàleg però amb posicions molt allunyades. Mentre el president Pere Aragonès planteja uns consensos importants per l'amnistia i l'autodeterminació de Catalunya, Pedro Sánchez descarta aquests dos punts, però es mostra més obert que mai a oferir escenaris alternatius. Enmig de tot això, l'executiu espanyol va indultar, al juny, els 9 presos independentistes que complien condemna del Suprem per l'1 d'octubre, un gest que ha servit per obrir portes a la distensió. I abans que la taula de diàleg sobre el conflicte polític comenci a funcionar al setembre, es reunirà la comissió bilateral Generalitat-Estat el proper 2 d'agost, després de tres anys. La part catalana plantejarà la gestió de ports i aeroports, el finançament de noves infraestructures i el repartiment dels fons europeus Next Generation.

3- Aquesta temporada, a més, les eleccions celebrades al novembre als Estats Units van donar la victòria al demòcrata Joe Biden, que va poder superar el seu rival, el republicà Donald Trump, i va aconseguir treure'l de la Casa Blanca. Tot i que Trump no va acceptar els resultats i va denunciar reiteradament frau en alguns estats decisius, finalment va ser rellevat amb certa normalitat, tot i que sense la seva presència en la cerimònia el 20 de gener passat. La presidència de Biden està aportant, de moment, un desgel en els principals punts de les relacions internacionals, sobretot amb Europa, però també amb Amèrica llatina i amb els grans pactes mundials econòmics i mediambientals. Nous aires a Washington i també per al món.

4- Finalment destaquem que hem viscut uns mesos en què el Papa Francesc ha reforçat la seva aposta per una Església més connectada amb el món per impulsar la fraternitat entre tots els creients i no creients. Des de l'esperit del document sobre la fraternitat signat a Abu Dhabi el febrer de 2019, el pontífex va viatjar del 5 al 8 de març a l'Iraq, una visita històrica a una societat molt castigada per la guerra i especialment necessitada d'aquesta fraternitat. A més, el Sant Pare ha volgut continuar amb reformes en la lluita contra la corrupció i els abusos sexuals, però també en la litúrgia, sobretot amb el recent Motu Proprio que limita les celebracions de la Missa preconciliar, la de la litúrgia de 1962, que havia recuperat Benet XVI amb caràcter extraordinari. El bisbe de Roma, recentment operat d'una afecció benigna de còlon, es prepara per visitar del 12 al 15 de setembre Budapest, on clausurarà el Congrés Eucarístic Internacional, i Eslovàquia.