18 gener, 2021 / Des de Hong Kong, ciutat on viu des de fa temps la granollerina Coral Puig, nota
que tothom respira més tranquil amb l'arribada de Joe Biden a la presidència dels Estats Units sense problemes. La Coral és professora de màrqueting a la Universitat de Hong Kong (HKUST) i assegura que "aturar el virus ha de ser una de les prioritats del nou president nordamericà, així com reduir la polarització que deixa Trump". El moviment dels paraigües del 2014 a Hong Kong, encara l'emociona. Li va tornar la fe en la joventut i en la humanitat.
¿Com es va viure des de Hong Kong l'atac al Capitoli?
Aquí va haver-hi molta mala maror. Algunes persones pro-Xina deien "ara els americans sabran com se sent la gent quan entren en els edificis oficials". Això va encendre als estudiants pro-revolució de Hong Kong i als defensors del moviment pro-democràcia. En el meu entorn més proper de la HKUST ho hem viscut amb extrema preocupació per la força de les fake-news.
¿Com és la societat hongkonguesa?
Hi conviuen molts contrastos. Una antiguitat de fa dècades coexisteix amb la més extrema modernitat tecnològica. Pots veure
gent posant encens per enviar pau als avantpassats, escanejant l'etiqueta, amb un codi QR i pagant per un iPhone d'última generació. És una comunitat, amb llengua pròpia, que fa temps que busca la seva pròpia identitat després de cent anys sota ocupació britànica.
¿Es té por a la pandèmia, a Orient?
Aquí la comunitat està per damunt de l'individu. Però no la comunitat com a massa social anònima, sinó la teva gent, la teva família. L'oriental mitjà es presen- ta o defineix en funció de la posició que ocupa a la comunitat. Aquí ningú vol encomanar el virus a un familiar. La por la tenen a contagiar a algú de la seva comunitat per això es va controlar tot tan ràpid. El que els diuen que han de fer, ho fan sense posar objeccions. Com més t'estimes a la gent amb qui vius, més vigiles.
¿Com són els joves de Hong Kong?
Els estudiants busquen viure en una societat lliure, democràtica, sense interferència política de la Xina. El moviment dels paraigües del 2014 encara m'emociona. Recordo com buscaven a Google com fer manifestacions pacífiques perquè no n'havien fet mai. Arran d'allò vaig tornar a tenir fe en la joventut i en la humanitat.
¿Quina és la teva feina a la universitat?
Faig classes de màrqueting i l'antropologia aplicada a dissenyar estratègies de màrqueting és la meva passió. També m'agrada la psicologia del consum i el neuromàrqueting. Entendre els orígens i l'evolució del comportament humà, cultural, social, evolutiu i biològicament, és per a mi la mi- llor manera d'entendre i preveure el nostre comportament.
¿Aprendrem alguna cosa quan es trobi curació a la covid-19?
No crec que aprenguem res, perquè no som bons amb els grans canvis ni aprenent grans lliçons, com a espècie. Si ho fóssim, no tin- dríem canvi climàtic, ni llençaríem milions de mascaretes al mar cada dia, per exemple. Voldrem tornar a la nostra petita vida d'abans. Viatjar, estar amb la nostra gent, però res no canviarà. Biden ha de treballar per aturar la pandèmia en el país on hi ha més morts del món. Espero que les regulacions contra els mercats d'animals salvatges s'endureixin. No només per protegir els animals en vies d'extinció, sinó per evitar que torni a passar, per segona vegada, una desgràcia així en aquest segle.
