26 juny, 2018 / Molt agraïda al públic de Terrassa que va assistir a la xerrada d'inauguració del XIII curs d'estiu sobre la Unió EUROPEA (UE) que vaig donar dimarts dia 26-6-2018 i que portava per títol "Històries Europees: Periodisme desproveït de masclisme" que vam fer a la Biblioteca central de Terrassa.
El curs està organitzat pel Servei de Relacions Europees i Internacionals de l'Ajuntament de Terrassa i proposa un cicle de sessions que es complementaran amb les dels dies 3, 10 i 17 de juliol. El curs va ser inaugurat pel primer tinent d'alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguayo Moreno que va dir que s'enorgullia de fer arribar el projecte europeu fins a la ciutadania de Terrassa.



Les preguntes del públic de Terrassa em van donar la oportunitat de dibuixar oralment detalls de la vida de les dones immigrades i les posicions dels països. Amb la meva companya Maria Forga érem a Istanbul a l'agost del 2015.
Vaig poder mostrar el reportatge publicat al setmanari El Siglo en el número 1121, del 7-13 de setembre del 2015.
Les seves aportacions del públic van ser molt pertinents perquè van ser d'aquelles que fan tocar el projecte europeu de peus a terra. Vaig començar afirmant que "Europa està en crisi i que el projecte europeu des de fa molt de temps que només sobreviu". Té una estructura econòmica i funcionarial tan forta i tan ben travada que això i no les polítiques per millorar el nivell de vida de la ciutadania europea es el que li permet sobreviure. Europa ha oblidat els valors que defensaven els pares fundadors.

Merkel volia acollir a l'estiu del 2015

La solidaritat n'era un dels principals. I que l'acolliment de persones refugiades i immigrants costi tant no s'ho creurien els pares fundadors si aixequéssim el cap. Jo vaig escoltar a la Cancellera Merkel a Berlin, setembre del 2015, afirmar que segur que entre els 28 podrien acollir al milió i escaig que fugien de la guerra de Síria. Es van acordar unes quotes i ningú les va complir.
Vaig defensar que tots i totes ens hem d'implicar en les pròximes eleccions a l'Eurocambra per canviar la cara al projecte europeu i tornar-lo als seus orígens. Cal plantar cara als deutes socials que Europa té cap al neoliberalisme per treure'ns de sobre les conseqüències que les retallades han tingut cap als països del sud del Vell Continent.
En la conferència a Terrassa vaig denunciar que tot el Continent estigui patint un greu retrocés en aspectes com la llibertat d'expressió posar dificultats als periodistes perquè en sala de Premsa no puguin preguntar lliurement.
"S'hi detecta molta eurofòbia i confabulació perquè tot es mogui cap on volen alguns portaveus, cap a tesis que enforteixin l'extrema dreta".

Les institucions europees

Cal mirar el Continent Europeu amb ulls de dones. Si ho fem així hi veurem la realitat de les dones migrades com a persones, com a professionals, com a mares i com a companyes. Saber com s'organitzen i com resolen les situació és donar visibilitat a les dones.
Durant la xerrada vaig exposar un treball fet per la Isabel Muntané i la Maria Serrano del Màster de Gènere de la UAB. Sobre com van comunicar els departaments de premsa de les institucions europees el 8-M, Dia Internacional de les Dones del 2016. El treball va posar en evidència la falta de coordinació entre les tres institucions, la defectuosa selecció temàtica i la nul·la visibilització de les dones immigrades.
El Consell de la UE i la Comissió no van prestar atenció a la situació de les dones migrants. Sempre van ser presentades en el seu rol de mare i cap de les tres institucions els va donar veu.
El curs comptarà també amb les conferències del periodista Albert Segura, dimarts 3 de juliol, OH Europa: Entre el somni i la decadència. La Concepció Muñoz Apropar la UE a la ciutadania, dimarts 10 i l'Alfredo Corbalán, el 17 de juliol. Ell és membre de l'Agència de Planificació Urbana de la regió de Brussel·les.