27 abril, 2018 / Mireu en quin Estat ens ha tocat viure: Un Estat, en el qual una presidenta d'una Comunitat Autònoma (CC.AA), com Cristina Cifuentes, dimiteix per robar unes cremes, però no per haver falsificat un Màster, ni per estar investigada per diversos casos de corrupció; un Estat on el govern central no respecta el que decideixen a les urnes els seus ciutadans, un Estat on la Policia Nacional española apallissa a tot drap a la gent que es vol expressar votant a les urnes; un Estat on el Govern central impedeix que, en una CC.AA, es nomeni president al candidat que desitja una majoria; un Estat on els jutges volen canviar el relat i allà on no hi va haver violència, els dies, 20 i 21 de setembre de l'any passat davant la Conselleria d'Economia, a Barcelona, la inventen; un Estat que t'incauta i et prohibeix entrar en un estadi de futbol amb una camiseta groga perquè el seu color és sospitos d'independentisme; un Estat on la justícia no veu violència, ni agressió sexual quan 5 tiarrons van violar en grup i en repetides ocasions a una jove espantada i afectada per la por i l'alcohol; un Estat que anomena terrorisme al que, en realitat, va ser una baralla en un bar a Altsasu, a Navarra. Tot això .... NO ENS INTERESSA. ENS HI HEM DE REBEL·LAR.
La sentència de dos jutges i una jutgessa del tribunal de l'Audiencia Provincial de Pamplona, a Navarra, sobre el cas de diverses violacions en grup, de cinc homes, a una jove de 18 anys en un portal de la capital navarresa durant els Sanfermins del 2016. La sentència condemna a 9 anys de presó per abusos sexuals i no per agressió sexual i violació tal com demanaven les acusacions i la representació de la víctima. Aquest és el punt més important de la sentència que ha comptat amb un vot particular, el del jutge Ricardo Javier González que era partidari d'absoldre a La Manada. Aquest vot particular demana l'absolució dels cinc acusats, només per a un d'aquests cinc plantejava una condemna per un delicte de furt del mòbil de la noia violada.
Plantem cara a Lesmes
I avui ha sortit el màxim representant del poder judicial, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial que diu que les sentències estan emparades per la llibertat d'expressió i que s'han de respectar. NOMÉS FALTARIA. Lesmes ha criticat també als polítics que han insinuat que calia fer canvis al Codi Penal. NOMÉS FALTARiA QUE LES DECISIONS JUDICIALS NO ES PUGUIN CRITICAR. S'HAN DE CRITICAR, AMB RESPECTE, COM TOT A LA VIDA. PER AQUESTA SITUACIÓ, LA GENT HA DIT PROU. El que li cal al poder judicial espanyol és una millora substancial en visió de gènere en l'aplicació d la justicia. Els jutges- dos jutges i una jutgessa- han impartit la justícia amb ulls d'homes, criteris masclistes i patriarcals.
Els fets, un grup de cinc homes, de complexió forta –perquè alguns eren militars o guàrdies civils–, porten una dona a un cubicle d'on saben que no es podrà escapar i l'obliguen a practicar sexe amb tots ells, ¿i això no és violència ni intimidació? ¿Com pot ser que el fet que la jove no oferís resistència física i adoptés una actitud passiva, paralitzada pel terror i la humiliació, pugui ser confós amb qualsevol mena de consentiment o porti a no considerar-ho una agressió sexual en tota regla? En quin món viuen aquests jutges? Des de quan ser penetrada en contra de la pròpia voluntat no és una forma, extrema fins i tot, de violència física? I això per no parlar de la violència psicològica que es desprèn de tota la situació en si, en què la noia es converteix en una mena de joguina en mans de cinc depredadors sexuals que, a més, després li roben el mòbil perquè no pugui denunciar els fets. Es tracta d'una sentència denigrant perquè culpabilitza d'entrada la dona i transmet un missatge molt perillós a les víctimes d'agressions sexuals: més val que et defensis de forma violenta si no vols ser sospitosa d'haver provocat la violació, encara que això posi en risc la teva vida. La investigació ha demostrat que el grup anomenat La Manada va actuar de forma premeditada, tenia antecedents per fets similars i, per tant, sabia molt bé com procedir per anul·lar la voluntat de la víctima.
La justicia s'ha de fer escoltant a les víctimes, no als botxins
I, en tot cas, la justícia ha d'escoltar-la a ella en primer lloc, la jove que va sortir de festa i va acabar la nit a urgències després de patir una experiència traumàtica que, de ben segur, ha tingut greus conseqüències sobre la seva vida. Si com a societat no som capaços de discernir que el que hi ha darrere dels fets de Pamplona va molt més enllà de la violència fí- sica i afecta la integritat de les persones, és que alguna cosa estem fent molt malament. Els integrants de La Manada van deshumanitzar la víctima, la van rebaixar a un mer objecte de plaer bestial, en definitiva, li van prendre el més preciós que tots tenim i que ens fa persones: la dignitat. Si la justícia no és capaç d'entendre això, llavors ja no és justícia, és injusticia. La jove madrilenya va ser penetrada vaginal i analment en 11 ocasions. AIXÒ NO POT QUEDAR AIXÍ.
